La inauguració de l’any 2018, al Club de Lectura de l’Ateneu de Sant Just Desvern, va tenir  com a protagonista l’escriptor hebreu Aharon Appelfeld, traspassat just fa tres setmanes. La lectura de Tsili. Història d’una vida (Club Editor, 2013) va ocupar-nos les setmanes nadalenques, en una tria (suggerida per la Maria Bohigas setmanes abans de la notícia luctuosa)

que no va poder ser més addient. La novel·la va fer les delícies de tots els lectors i, a més, ens va permetre aproximar-nos a un autor que desconeixíem gairebé del tot. I en aquest punt val la pena recordar aquesta entrevista que Emili Manzano va fer a Appelfeld quan la nostra comptava amb un programa de llibres com “L’hora del lector”, que podia esplaiar-se gairebé una hora parlant amb un supervivent de l’Holocaust, i fugitiu d’un camp de concentració, que va decidir novel·lar la seva experiència en una quarantena d’obres en hebreu, idioma que no coneixia quan va arribar a Israel sent un adolescent.

Vet aquí un tast dels comentaris i reflexions que van fer-se durant la sessió:

A alguns lectors, la Tsili els ha semblat un personatge ingenu i fràgil, però d’altres n’han destacat, en canvi, la capacitat d’entomar-ho tot. El consens ha arribat en considerar-la algú a qui la innocència la salva, potser perquè no acaba de ser conscient de tot el que l’envolta. Davant el dubte de per què es fa passar per filla d’una prostituta coneguda per tots els verals (la Maria), sent que això li provoca ser estomacada per pageses receloses de les sortides nocturnes dels seus marits, la resposta és triple: d’una banda, per poder amagar la seva condició de jueva; de l’altra, perquè té un bon record del personatge, a qui havia tractat en alguna ocasió a la botiga de sa mare; i, encara, perquè és identificar-se amb una dona a qui tothom aprecia o en parla bé -els homes! És una manera de ser reconeguda, apostil·la algú. Tenint en compte que és un personatge a qui ningú no estima, no és poca cosa!” [podeu llegir la resta de la crònica en aquest blog]