Com s'esbrava la mala llet

Antònia Carré-Pons (Terrassa, 1960), a més de novel·lista, és filòloga i experta en literatura medieval.

Ara ens sorprèn amb aquest volum de contes amb un humor (sovint negre) que ens explica el futur que, si tenim sort, ens espera a tots: la vellesa i les seves vicissituds.

Contes per riure, per plorar i per mirar-s'hi com si es tractés d'un mirall.

Les emocions estan assegurades.


Vespre de Clàssics: La mort i la primavera

L'edició definitiva de l'última novel·la de Mercè Rodoreda, escrita al llarg de dècades i que va deixar inacabada.

Una novel·la inquietant, poc realista, gens "rodorediana", com han dit alguns crítics:

"En aquesta novel·la és on es veu millor la bèstia literària que és Rodoreda, encara que sigui la més difícil de llegir." (Marina Porras, La Llança)

"Una Rodoreda complexa pel que té de polièdrica, amb una marcada reflexió política, existencialista, amb un punt fantàstic o de ciencia-ficció, filosòfica, quasi utòpica i distòpica." (Carles Geli, El País)

"L'autora reflexiona sobre una espècie de mon tancat en si mateix, paranoic i construït en base a mites de la falsedat." (Esteve Plantada, Nació Digital)

Arnau Pons (Felanitx, 1965), filòleg, poeta i traductor, que n'ha fet l'estudi que completa el volum i Maria Bohigas (París, 1969), editora, ens en desvetllaran els secrets i significats ocults.