de Dioni Porta
Logronyo, Pepitas de Calabaza, febrer 2025.
197 pàgs.
Tres septuagenaris conviuen en un pis de l’Eixample dret. Dues senyores, que per motius diversos van en cadira de rodes, i el marit d’una de les dues, l’Estanis, un home vitalista, extreballador de La Caixa, amb un fill a Londres, que en té cura, però que no és qui governa la casa. És a través d’ell que entrem en la quotidianitat de tres antiherois, carregats de petites misèries i grans dificultats, de molts dubtes i poques certeses, i de la seva convivència amb els inquilins del mateix edifci i els veïns del barri, aquest tros de quadrícula cerdiana situat entre la Diagonal i Gràcia convertit en el quart protagonista de la novel·la.
No entrem a les seves vides, però, ens uns mesos qualssevol: la trama transcorre entre el gener i el març del 2020, entre les conseqüències del temporal “Glòria” i els auguris (i angoixes) sobre cert virus detectat a la Xina que avança cap a Europa. La malaltia, la mort, la vellesa, el valor de l’amistat, les ganes de viure, la llibertat per decidir fins quan, la covardia o la rebel·lió: en cada pàgina la novel·la ens posa sobre la taula grans temes mentre els personatges només tracten, bonament, d’empènyer el sol. Un dia més.
“–¡Ves cómo tergiversas la realidad de un modo patológico! Yo estaba primero en esta casa y después viniste tú.
Cronológica y físicamente, Elvira tiene razón. Fui yo quien se mudó aquí, al piso de Milà i Fontanals en el que vivían ellas dos. Pero me refiero a un orden más profundo de los hechos, porque lo que ocurrió fue que Cloti y yo nos enamoramos y quisimos vivir juntos. Un juntos que decidimos que incluyera a Elvira. Para que lo entienda, intento ser más claro:
–Llevas treinta años haciendo de vela de un matrimonio. Podrías ser un poco más agradecida.
–Si no fuera por mi, estarías arruinado. Poco te lo recuerdo.
–Verte cada día es el recuerdo.
–No sé qué pretendes, pero que sepas que vivir contigo no es nada fácil. Eres como tener un olor hediondo metido en la nariz.”
En vam parlar a Ràdio Desvern: