Sense haver-nos-ho plantejat d’entrada, perquè els llibres es trien sessió rere sessió d’entre una terna proposada, el cert és que les lectures que hem fet al Club de lectura de l’Ateneu de Sant Just (curs 2018-19) marquen un itinerari prou coherent que hem decidit compartir per si pot ser útil a qualsevol lector.

[Cada portada enllaça a la crònica de la sessió corresponent al bloc del Club de Lectura]

 Creix un arbre a Brooklyn de Betty Smith

De com la lectura salva la protagonista de la realitat grisa d’un barri d’immigrants, on la multiculturalitat es palpa en cada cantonada i on cada comunitat, cada nouvingut malda per arrelar a la terra promesa: “aquí hi ha esperança: a Europa, si neixes fuster, mors fuster“, diu un personatge. El Brooklyn de principis de s. XX tenia ben poc a veure amb el que ara coneixem.

 

Les formes del verb anar de Jenny Erpenbeck

El revers del somni de l’immigrant: la negació de qualsevol possibilitat de progressar, d’integrar-se, de trobar una mitja porta oberta. L’Europa més rabiosament actual que troben els africans que aconsegueixen arribar-hi en una novel·la intel·ligent en tots els aspectes: estil, forma, gèneres, recursos lingüístics i referències als clàssics. “On va una persona quan no sap on ha d’anar?

 

Fugir era el més bell que teníem de Marta Marín-Dòmine

S’hereta l’exili? A partir del xoc que suposa llegir les memòries de joventut del pare, l’autora, barcelonina que viu al Canadà, torna a Catalunya per resseguir les petjades familiars als indrets físics d’on van exiliar-se (Barcelona, el Pallars, La Jonquera, Bésiers…) i de la guerra que els hi va obligar. Un llibre imprescindible que creua gèneres literaris, èpoques i exilis. I que intenta posar un altaveu als silencis de diverses generacions.

 

Una casa amb rodes d’Ivan Jablonka

A partir dels records dels estius de la infància, marcada per viatges en caravana amb la família i uns amics, l’autor evoca una Europa avui gairebé perduda: la dels anys 70 i 80 on la llibertat per acampar a tot arreu funcionava com a metàfora d’un món amb menys restriccions, més obert i tolerant. Un temps sense euro i amb monedes pròpies, amb passaport i aduanes europees. Del viatge (per carretera, físic) com a forma suprema de coneixement.

 

 

Niño anómalo, de Fede Nieto

Com viu un nen de cinc anys que els seus pares canviïn constantment de casa perquè la policia els persegueix? Vet aquí la història d’un fill de represaliats per la dictadura militar argentina que, després de dos exilis, acaba vivint a Barcelona i, d’adult, decideix refer la memòria d’una infància, com a mínim, anòmala.

Otra vida por vivir, de Theodor Kallifatides

Un escriptor grec de naixement, però afincat a Suècia des de jove (on s’ha refugiat de la dictadura al seu país), on ha publicat tota la seva obra en suec i s’ha convertit en un nom important en el panorama literari escandinau, es troba amb una crisi d’inspiració. Mentrestant, Grècia s’enfonsa en una crisi econòmico-pòlítica i és vilipendiada per Europa. Tot plegat el duu a tornar al seu país d’origen i… a la seva llengua materna.