de Jacqueline Harpman
Edicions del Periscopi, 2021. (Traducció d’Anna Casassas)
«Mentre els fulls coberts de la meva escriptura siguin sobre aquesta taula, jo podria arribar a esdevenir una realitat al cap d’algú. Després tot s’esvanirà, els sols s’apagaran i jo desapareixeré igual que l’univers.»
Un dels llibres més intel·ligents i commovedors que hem llegit en els últims temps. Una reflexió sobre la humanitat, la capacitat de sobreviure, el planeta que habitem, la lluita compartida, la maldat, l’esperança i la foscor. Impossible deixar de llegir-lo una vegada el comences. Una obra per compartir en família. Un llibre que no ens cansarem de recomanar mai.
Si us plau, feu-nos confiança: un exemplar a cada casa.
«Soc el fruit estèril d’una raça de la qual no sé res, ni tan sols si ha desaparegut. Podria ser que, en algun lloc, la humanitat resplendís sota les estrelles sense saber que una filla de la seva mateixa sang acaba la seva vida en silenci. No s’hi pot fer res.»