de Monika Maron
Barcelona, Club Editor, maig del 2022.
(traducció de Carlota Gurt)
208 pàgs.
Una història d’amor apassionada al Berlín del 1990, mentre el Mur continua desballestant-se i la vida de tots els habitants de la ciutat canvia a marxes forçades.
“Sense les guerres, els homes haurien sigut simples persones, com les dones. Perquè les guerres no només havien fet brillar determinades qualitats atribuïdes als homes, com el coratge davant de la mort i la lleialtat cavalleresca, sinó que, pel fet d’exterminar-los, les guerres els havien fet valuosos. Així va ser que pels seus actes més terribles van ser estimats per les dones amb més intensitat, cosa que els va dur a pensar que les seves qualitats guerreres eren el millor que tenien. ¿Com, si no, el pare d’en Hansi i el meu, i el futur general Schmidt, tornats a casa de la darrera i pitjor de totes les guerres, cansats de la mort i empastifats de sang seva i aliena, haurien pogut arribar a creure que precisament ells estaven cridats a educar la generació següent?”