Una de les sorpreses de l’any: una novel·la de format fragmentari que, a base de retalls de diverses vides, com si fossin peces d’un trencaclosques, es converteix en el mapa de la identitat de la protagonista, la Shayna, una nordamericana de 24 anys en qui conflueixen diverses religions, colors de pell i classes socials…

Com va apuntar un dels membres del Club de Lectura de l’Ateneu de Sant Just: “la gràcia del llibre és que l’autora toca molts punts i temes socials essencials per denunciar-los, però de manera indirecta (….). No hi posa dramatisme, tot i que tracta moments molt durs.” (podeu llegir tota la crònica en aquest blog).

A més, el llibre de Nancy Huston atravessa la segona meitat del s. XX a través d’escenes que ens situen els seus personatges en moments històrics icònics dels EUA: la marxa pels drets humans de Martin Luther King, les protestes contra la guerra del Vietnam, l’ascens de Ronald Reagan al poder, l’11-S… mentre va filant temes com la maternitat, el racisme, el pes de la religió, l’explotació sexual o el suïcidi.

 

 “Tota la història del bronzejat és una estafa, Shayna! Ja deus haver-te adonat que els milions de marrons que hi ha al món no es passen hores i hores estirats a la platja, oi? Només els beix fan aquestes coses. De fet, però, és un problema molt recent, només fa unes dècades que existeix. Al contrari, durant segles Occident havia lloat la pell d’alabastre. Si bé Josep, Maria i Jesús evidentment eren palestins morenos, tots els artistes del Renaixement van decidir pintar-los pàl·lids. Blancor rimava amb puresa, ales d’àngel –sobretot en les dones, en què vestits, faldons i mocadros de puntes havien de ser tan blancs com la seva ànima–, n’hi ha prou amb pensar amb Otel·lo i Desdèmona, no? Les mateixes metàfores van florir al llarg de l’època de les Llums, fins al Romanticisme”