Novel·les curtes (de llarg recorregut):

La maternitat vista com un raig de llum, en una Islàndia on una saga de llevadores reflexionen sobre el sentit de l’existència humana.

La maternitat vista com una condemna a mort. A l’Iraq, un embaràs accidental pot embrutar l’honor d’una família. Si el futur pare mor a la guerra, què fem amb l’adolescent maculada?

Una peça teatral i un relat d’Agota Kristof trobats al seu fons, publicats per primer cop, amb ressons d’infàncies com les de Klaus i Lucas. Què més podem afegir?

Sèniors catalans que tornen a taula:

Tres relats pertorbadors per tancar el “Cicle de Feixes”, on la música de Debussy flirteja amb vampirs i alguns dels supervivents de La teranyina.

Una oda a la bellesa i al poder de l’art enmig de la destrucció d’una ciutat assetjada per la guerra.

(A la venda a partir del 6 de juny.)

El costumisme barceloní retratat des de la ironia implacable d’una Roig en estat de gràcia.

Un recull de contes mordaç, que ja té un quart de segle, però no ha envellit gens: el retrat del caos quotidià segueix ben vigent.

Americanades que esperàvem amb ganes:

El Dirty num. 30. Què més podem dir? Que és una proposta de Bonnie Jo Campbell i que ens presenta la família més arronyacada que haureu conegut mai. Però inoblidables tots.

Dos dels fills del reverend Boughton tornen a Gilead, molts anys després de marxar-ne. Els secrets familiars, les crisis de Fe i la necessitat del perdó sortiran a la superfície.

Segona part de la trilogia començada amb Los cerros de la muerte: Offutt novel·la la llei pròpia dels Apalatxes amb policies ganduls, excombatents d’Afganistan convertits en detectius i molta heroïna.

Història, assaig, llibres de savis:

La reconstrucció de la vida i el compromís de vuit monjos que l’Abat Escarré envia a Cuixà per refundar el monestir i convertir-lo en un referent per la recuperació de la cultura catalana.

L’editorial argentina Chai desembarca a aquest costat de l’Atlàntic amb un exercici d’honestedat brutal: l’autora explica la seva convivència i el seu flirteig, quasi amorós, amb l’insomni de la mà de Penèlope, Sherezade, Woolf i tantes altres referències.

Un miler d’aforismes per recuperar el Joan Fuster filòsof, en l’any del centenari del seu naixement: literatura, art i vida pràctica, sempre embolcallats de murrieria.

Un assaig sobre la dificultat d’escriure, sí… sobretot si s’és dona, de classe baixa o de pell negra. Escrit fa cinquanta anys és, malauradament, molt actual.