de Burhan Sönmez
Barcelona, Ed. del Periscopi, febrer del 2022.
(traducció de Xavier Gaillard Pla)
186 pàgs.
“Primer es van ocupar de la costella trencada, després es van preguntar què li devia haver passat a aquest home que ara es veu obligat a crear una persona a partir tan sols d’una costella trencada i una memòria buidada.”
Una novel·la extraordinària que es qüestiona la identitat individual i la col·lectiva, mentre passeja el lector per carrers recòndits d’Istanbul (i per les profunditats de l’ànima).
“Els morts poden tornar a morir en qualsevol moment, en qualsevol lloc. Jo també podria tornar a néixer. Quan vaig obrir els ulls a l’hospital, em podríeu haver dit que era una altra persona, una persona els pares de la qual són vius. Em podríeu haver estalviat una infància òrfena. Doctora, sap?, una vegada hi havia un centpeus que cridava l’atenció de tothom amb el seu tarannà. Caminava amb encant, ballava amb gràcia. Un dia algú li va preguntar: en quin ordre fas els teus impecables passos? Primer va el setè peu dret, després el catorzè peu esquerre? El centpeus es va adonar que fins a aquell dia no s’havia preguntat mai aquestes coses. Quan va començar a caminar fent atenció a quins peus avançava i en quin ordre, aquests se li van començar a entrelligar i va ser incapaç de caminar en línia recta, i encara menys de ballar. En la meva vida anterior jo també vivia segons els costums, com tothom. En perdre l memòria, m’he vist forçat a fixar-me en els detalls. Obligat a recordar un temps que no puc recordar. M’entrebanco. Quan camino pel carrer xoco amb gent. El calendari de dins el meu cap és un galliner.”