Un clàssic rus del s. XX d’un autor que, exiliat després de la Guerra Civil (1917-22), Foto en blanco y negro de un hombre con traje

Descripción generada automáticamenteha estat un gran desconegut a casa nostra, si bé l’editorial Acantilado n’ha publicat un parell de novel·les. Que aquesta mateixa, L’espectre d’Aleksandr Wolf, ja s’hagués publicat en castelllà el 2015, dóna més valor a l’esforç de l’editorial Karwán per publicar-lo, sis anys més tard, en català –amb versió de la mateixa traductora, Maria García Barris.

En el debat sobre el llibre, al Club de Lectura de l’Ateneu de Sant Just (aquí la crònica completa), les referències literàries van anar de Fiòdor Dostoièvski a Dashiell Hammet, passant per Danilo Kis, i fins l’autor del quadre que il·lustra la portada, George Stubbs, va aparèixer a la conversa. Del llibre se’n va destacar una arrencada sorprenent i impossible de deixar i, si bé el ritme de lectura s’alenteix quan la novel·la va convertint-se en més filosòfica, plena de dubtes existencials, el llibre de Gaito Gazdànov va portar-nos a parlar sobre la culpa, l’atzar, de les trames circulars i fins de l’arrel semàntica de l’adjectiu “indiferent”. La descoberta d’un autor, en definitiva.

Imagen de la pantalla de un caballo

Descripción generada automáticamente con confianza media“En aquest relat vaig trobar una reconstrucció exacta del que jo mateix havia viscut en els temps allunyats de la guerra civil a Rússia, i la descripció d’aquells dies insuportables de calor durant els quals es van lliurar els combats més llargs i cruents. Finalment vaig arribar a les darreres pàgines del relat, que vaig llegir contenint la respiració. Hi sortien la meva euga negra i el revolt del camí on va caure morta. El protagonista del relat estava convençut que el genet que havia caigut amb el cavall estava greument ferit, o mort, ja que ell havia disparat dues vegades i totes dues li havia semblat que encertava el blanc. No entenc perquè jo només havia sentit un tret únic.”