Tercera sessió virtual del Club de Lectura dels Dimarts de l’Ateneu de Sant Just Desvern, que no és el format que més agradi, però… pandèmia obliga. En qualsevol cas, el Zoom ens permet aparicions sorpresa d’artistes convidats, com va ser-ho la @irenepujadas pocs dies després de saber-se guanyadora del Premi Documenta 2020. Periodista, crítica literària i responsable de premsa d’Angle editorial, va demostrar ser una entusiasta de la novel·la de Saša Stanišic, de la qual va remarcar que “em va agradar molt la fragmentació del text, perquè trobo que és una manera ben original d’explicar els seus orígens, de fer entendre que són igual de fragmentats“. 
Vet aquí un dels molts comentaris que va suscitar la lectura d’aquesta esplèndida novel·la, de la qual va colpir tant l’explicació d’una experiència immigrant adolescent (l’autor tenia 14 anys quan la Guerra dels Balcans va obligar-lo a maxar a Alemanya, on es va fer escriptor), com el valor que atorga al fet de contruir-se una identitat mitjans les paraules, l’idioma, les històries recuperades.
Podeu llegir la crònica sencera de la sessió en aquest blog.
“No necessito explicar a ningú per què ja no sóc del lloc on vaig néixer. Però tinc la impressió que és exactament el que faig. És com si hagués de saldar un deute amb la història d’aquesta ciutat, Visegrad, i amb la felicitat de la meva infantesa explicant històries. Tinc la sensació que fins i tot quan no vull escriure sobre aquest tema les meves històries estan lligades a aquesta ciutat.“