de Ferran Garcia
Barcelona, Males Herbes, gener del 2022.
182 pàgs.
“Hi ha pobles vius i pobles morts, hi ha pobles que creixen i d’altres que moren, hi ha pobles que s’enfilen a les carenes o baixen fins al mar, hi ha pobles negats i hi ha pobles sepultats, hi ha pobles abandonats, hi ha pobles maleïts i beneïts, imaginaris i reals, hi ha pobles que t’abracen i d’altres que t’escupen. Hi ha tot això i molt més, però Taradell, aquella tarda, no s’assemblava a res del que he dit. No només era per les cases tancades, els carrers buits o el campanar mut. Hi havia alguna cosa lliscant entre les façanes, rodolant pels carrers, ajupida a les cantonades. Alguna cosa vinculada a la por però no només.
Als pobles les paraules que més ràpid passen de casa en casa són les que no s’han dit.”
Una fita que cal celebrar i que aplaudim amb fervor, des de Cal Llibreter: ara que el western s’imposa com a gènere de moda, descobrir-nos la tercera carlinada com una mena de Guerra de Secessió “a la catalana” és un encert que, sumat a un personatge dels que no s’obliden, en Joan Tur, fa d’aquesta novel·la un d’aquells llibres que no ens cansarem de recomanar (tot esperant que s’encomani!).
“Em pensava que eres bo, vaig dir.
Jo?
Sí.
Va arronsar els espatlles.
La bondat és relativa. Mira per la finestra. És el dia que comença o la nit que acaba?”