Curs nou, aula nova, en un Ateneu de Sant Just Desvern que enllesteix les obres per modernitzar el seu interior i acomodar millor, d’aquesta manera, la ingent quantitat d’activitats que promou i genera -com més va, més! Gairebé podríem considerar-lo el solenoide cultural santjustenc, així que cap casa millor per acollir el debat sobre aquesta obra magna de l’autor romanes Mircea Cartarescu, flamant guanyador del Premi Formentor de les Lletres i una de les veus més admirades arreu del continent. Per a parlar-ne amb un coneixement més profund i resoldre dubtes vam convidar-hi a l’Antònia Escandell, traductora de Solenoide al català.
Era una lectura arriscada, una opció per a l’estiu que podia tirar endarrere a molts dels lectors, però el cert és que no ha deixat indiferent a cap dels membres del club. Si ve alguns, han acabat fins al capdamunt dels seus somnis i manies. Vet aquí un fragment de la crònica de la sessió [que podeu llegir sencera en aquest blog]: “La sorpresa va ser que la revolució va produir-se en sentit contrari: com imbuïts de l’esperit cartarescià, els assistents a la primera reunió del Club dels Dimarts de la temporada 2018-19, van llençar-se a xerrar sobre les obsessions i l’escriptura a raig de l’autor de manera quasi compulsiva i atropellada. D’una banda, es lloava el coneixement profund que l’autor demostra sobre molts temes: des de l’entomologia a la física quàntica, passant per les matemàtiques o la fisiologia humana; mentre que de l’altra, es posava l’èmfasi en la no-estructura de la novel·la, la riquesa de les descripcions de Bucarest, gran protagonista de l’obra; i, encara, per un altre racó, se subratllaven els homenatges literaris constants que Cartarescu fa a autors com Franz Kafka o Jorge Luis Borges.”
